És el segon any que entrena aquest equip: la categoria B del femení cadet juvenil de l'UE Vic Riuprimer. En Pep Sanglas feia de coordinador al mateix club, fins que va veure que el que realment l'omplia era entrenar i “estar amb els nens”. El destí, però, l'ha portat a entrenar un equip femení, una vintena de noies d'entre 14 i 16 anys que l'han endinsat en el complicat món femení. Malgrat que es dedica a la fusteria, el jove de 32 anys té claríssim que el futbol és lo seu, i que si s'hi pogués dedicar no ho dubtaria ni un instant.
Què t'ha portat a entrenar un equip femení? Coordinar és molt maco, dóna molt nom, cobres diners, però no t'aporta res. Jo vaig decidir portar un femení perquè l'any anterior havia pogut veure aquest equip, em va agradar el rol que tenia, veia que no hi havia competició, que eren nenes que ho intentaven i vaig pensar “i si ho proves?” Ho vaig provar, i fantàstic. M'ha aportat tot el que no m'aportava la coordinació. Són noies molt maques. Vinc aquí i m'oblido de tot, m'ho passo bé, riem...
La temporada passada com va anar?
Vam quedar segones de la lliga i això ens va permetre anar a la Copa Catalunya, on hi juguen les millors de la zona, i vam ser entre les millors de Girona, Osona i el Bages. No vam guanyar però va ser una bona experiència per elles, i fins l'últim partit vam estar lluitant, i va ser una experiència molt xula. S'ho van passar molt bé. Vam anar a jugar al camp del Badalona, a Igualada, i allà ens van penjar, però va ser una bona experiència. Va ser una temporada fantàstica, un èxit.
I com es fa això?
Posant-hi moltes ganes. I són 24 hores. Tu tens la teva feina, però realment el que t'agrada és això, i vens, ja portes coses pensades, mires jugadores... Jo aquí estic amb en Marc, que és el coordinador, i és qui dóna la cara, però a partir del gener ens hi posem, busquem jugadores, idees, pensem què podem fer. Després aquesta idea es pot modelar trenta vegades, però al final acabes fent una cosa, ho intentes, i si et surt, fantàstic. Es fa així, pensant molt, i tenint moltes idees. Per exemple, vam fer les presentacions dels equips a la botiga Muntanya de llibres, i als pares els va agradar molt. És buscar aquella idea que a la gent li agradi. 
I que les motivi a elles.
Exacte. Si elles veuen que fas coses per elles, ja venen aquí amb moltes ganes, i això és la base. Venen amb ganes, tenim categories, gaudeixen, i intenten demostrar que són millors que els nois sempre. Estan en un món, el del futbol, que tot i que ha evolucionat molt, continua sent d'homes. Pregunta obligatòria. Està prou valorat el futbol femení?
Ha millorat molt però ha d'evolucionar molt més, i jo crec que està en la línia de fer-ho, perquè la gent que s'hi està implicant, ho fa seriosament. Es fan uns bons entrenaments, tenen una bona base, i les jugadores que ara tenen entre 13 i 14 anys, formatives, tenen un nivell superior a les que són sèniors, i això és l'indicador que afirma que ho estem fent bé. I elles se n'adonen. El futbol no és d'homes, hi ha moltes dones que poden jugar a futbol, però malauradament és una mica masclista, encara.
No es pot comparar.
No es pot comparar, però és el que tothom fa. Comparar-los no té sentit. El femení és més tècnic, el masculí és més físic, hi ha més cops. Vulguis o no els cossos d'un home i una dona no són els mateixos.
Què els dones a les noies?
Fem una mica de tot. Als entrenaments les has de motivar al màxim. Si entrenes molt bé, acabaràs jugant molt bé, i si vens a passar l'estona, el diumenge passaràs l'estona. I elles no són tontes, són molt llestes, són una passada. I a part dels entrenaments, tenim una pàgina de facebook, on pengem vídeos, coses que a elles les activin. El que treballem més és l'activació, no la motivació. Abans d'un partit passem algun vídeo, diem alguna cosa que les activi, recordem coses que han fet, treballem l'esperit de superació. L'any passat vam fer tres sessions de vídeo. Vam passar la selecció espanyola quan va guanyar el Mundial, perquè era un exemple de com un equip pot arribar a guanyar amb set partits el màxim nivell. També vam passar el vídeo d'Iñaki Ochoa de Olza, que era un alpinista que va morir a l'Annapurna, i van intentar treure'l. Era per reflectir el treball en equip. També vam passar un vídeo d'un corredor de fons que ha tingut moltes lesions, però que al final ha acabat aconseguint el seu objectiu. Vam treballar la superació de les lesions, el treball en equip, i com es pot aconseguir el que un vol.
O sigui que no només feu entrenaments físics.
No. Intentem barrejar-ho una mica perquè tingui més al·licient. A elles també els agrada.
I a tu què t'aporta?
M'agrada molt, m'aporta tot. M'ho passo molt bé, i també intento superar-me i aconseguir objectius petits. Nosaltres amb l'equip formatiu no hem d'assolir objectius de punts ni de partits, però si que hem d'anar marcant objectius que elles, al llarg de la temporada vagin realitzant. A mi m'aporta felicitat, diversió, aquests valors que a la feina no els trobes.
Què és el que més t'agrada?
Conèixer-les. Jo sempre havia portat nois. Però a les noies els agrada molt el contacte amb tu.
Ha de ser força diferent.
Si, ho senten més, són més sensibles, les pots motivar molt més ràpid per aquesta mica de sensibilitat més, tot i que en els nois també hi és, però els costa més treure-ho. Amb les noies, la reacció pot arribar a ser massa i tot. I de vegades has de vigilar aquesta activació.
També has après com tractar les noies...
Quan has de treballar amb 18 noies, pots trobar coses que no t'hauries imaginat mai, però també és divertit, i és una manera d'entendre-les. Sort en tinc de l'Ester (segona entrenadora), que m'ajuda molt. Ha d'haver-hi sempre una persona femenina. Jo, tot sol, se m'escaparia tot. Hi ha moments que no me'n assabento de res, i l'Ester se'n adona de tot, i a partir d'aquí pots treballar més bé, pots saber què els passa.
Com pinta aquesta temporada?
No ho sé. En principi, ens hem marcat l'objectiu de fer formació. Passar a jugar futbol 7 a futbol 11 fa que canviïn molts conceptes, l'objectiu és que elles aprenguin a situar-se dins del camp, que estiguin còmodes. Després, si surt bé, et pots trobar a mitja temporada que has de buscar un altre tipus d'objectius. Bàsicament és que elles aprenguin molt la tècnica, que treballin molt el gest tècnic. Per això separem molt bé les categories A i B. Elles saben que tenen els seus minuts, que no és competició, tenen assegurats 40 minuts, i el que fem és formació al màxim, per poder-ho treballar el cap de setmana.
Escolta la música que agrada al nostre entrevistat, escolta la llista de reproducció de Pep Sanglas a:
 |
Fotografia: Mia Coll
Enmtrevista: Sara Blázquez
