És l'orientadora laboral de l'Oficina Jove d'Osona. Ajuda joves d'entre setze i trenta-cinc anys a buscar feina o fer-se el seu propi projecte professional. “Els ajudo a fer el currículum, la carta de presentació, els dono eines perquè ells sols puguin resoldre els dubtes que tinguin.”, diu la Michela Silocchi, de només 24 anys.
Tot i que l'oficina està ubicada a Vic, la Michela atén joves de tota la comarca, “la majoria de joves que venen tenen poques eines per fer-ho sols, busquen feina, alguns provenen del fracàs escolar, altres volen canviar de feina”. I és que segons diu, la seva ocupació li permet tractar, sobre tot, amb dos perfils de joves “aquells que fa deu anys van deixar d'estudiar per anar-se'n a treballar, i ara amb la crisi s'han quedat sense feina; i joves molt formats que fan feines no qualificades.” Davant aquest problema, Silocchi no dubta a assegurar que “els joves d'ara som la generació més formada amb feines que no són per nosaltres”.
Potser és per això que molts joves es plantegen la idea de marxar a treballar a l'estranger. I qui millor per assessorar aquesta demanda que la Michela, que ho ha viscut en primera persona. Ella va néixer a Itàlia, a un poblet prop de Parma, on hi va estudiar Educació Social i Cultural a la Universitat de Bologna. “M'agrada viatjar, i tenia molt clar que volia fer un Erasmus”. El més curiós de tot és que el que no tenia clar era el seu destí, “ho vaig decidir llançant una moneda a l'aire”, i la moneda va dir Vic.
“Jo recomano marxar a l'estranger, és una experiència molt enriquidora, és un canvi de tot: de quotidianitat, de ritme, de gent, adquireixes seguretat...”. Aquests són els avantatges a nivell personal, però per altra banda “està marxant gent amb molt coco”, diu la Michela. Viatjar, segons ella, entra dins el procés de formació, “els joves ens hem de formar tant professionalment, com personalment”.
La Michela Silocchi volia marxar un any, però ja en fa cinc que és a Vic. “Vaig decidir quedar-me a viure aquí i continuar els estudis a distància”. Tant li ha agradat aquest canvi , que va acabar els seus estudis amb una tesi sobre l'educació de Catalunya abans i després del franquisme. “Em va agradar molt perquè he entès el que hi ha darrera la història de Catalunya, m'ha permès entendre les dinàmiques que hi ha aquí, i compartir-les”. 
No és gaire difícil copsar que el que més satisfà la Michela de la seva feina és poder ajudar la gent, “els joves som el col·lectiu amb més dificultats”, diu, “jo vaig viure aquestes dificultats com a estrangera, i m'hagués agradat que algú m'ajudés”. Ella està contenta quan veu els joves contents. I no és gaire difícil la creació de complicitat amb la Michela, “el procés no és gens burocràtic, és de tu a tu, de jove a jove”. Però no oblidem que l'atur juvenil és d'un 40% a Catalunya. Una recomanació? “Formar-se com a professionals, com a persones, amb allò que els agrada, crear-se un projecte professional. La vida dóna moltes voltes, però hem de tenir clar cap a on volem anar, i no perdre ànims i autoestima. El més important és entendre que no és un problema individual, sinó que és un problema social.”
“Que com em veig d'aquí uns anys? Em veig aquí, animada a seguir amb aquesta feina, o en l'àmbit dels joves i del treball, amb moltes idees i inquietuds”.
Escolta la música que agrada a la nostra entrevistada
Escolta la llista de reproducció de la Michela a:
Escolta la llista de reproducció de la Michela a:
I si vols saber més sobre el que fa:
Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll
