Mostrando entradas con la etiqueta informals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta informals. Mostrar todas las entradas

martes, 5 de abril de 2011

“El mateix dia que collim la verdura, l'entreguem”

 
En David (29) era pintor, i la Mima (25) estudiava infermeria. Si hi havia alguna cosa que els unia és que no coneixien gaire res del món hortícola. Tot i així, van començar a fer-se els seus propis aliments, com una activitat més aviat lúdica. Veient que la gent els demanava productes, van decidir dedicar-s'hi. “Han estat les ganes les que ens han ensenyat a anar fent i a anar agafant experiència, així com anar fent errors i corregint-los”. Després de fer algun curs i consultar molts llibres, van començar a vendre caixes de verdura ecològica. Actualment fan cap a seixanta caixes cada setmana, “ha estat un creixement completament orgànic”.  
Ara fa uns tres anys que en David i la Mima venen caixes de verdura ecològica, de temporada, de les verdures que ells mateixos cultiven a Manlleu, a Hort Viu. “Es tracta d'oferir aliments de proximitat i sans, que no contenen cap mena de pesticida, ni cap producte químic ni tòxic”. Les caixes de verdura d'Hort Viu són sempre variades, porten el producte de temporada, “a l'estiu són molt exuberants i vistoses, i a l'hivern és una mica més monòton, però sempre hi ha alguna cosa per guardar”. En David es dedica més a l'hort, i la Mima a la gestió i al contacte amb els clients, ja que Hort Viu fa venta directa, tant venen les caixes des de l'hort, com des dels punts de recollida que tenen a Vic i Manlleu. “El mateix dia que ho entreguem, el mateix dia ho collim”.
“Jo crec que no és tan important que sigui ecològic, que és molt important, com el fet que sigui local, que el menjar no es desplaci horitzontalment”, diu en David, “és un moviment absurd, i una despesa energètica molt gran”. La Mima hi està d'acord. “La gent té la sensació que per viure en un àmbit rural ja mengen de proximitat, però si ens fixem en tots els camps que hi ha a Osona, tots són per cultius de cereals per fer pinsos que després alimenten uns animals que estan subvencionats, perquè sinó seria completament insostenible. I com que no sabem què fer amb els residus, contaminem les aigües, és una cosa absurda”. La jove parella aposta per un model on es dediquin més camps a fer horta, “que és energia primària, que directament se la mengen les persones, i que el cost energètic és menys”, un model més sostenible.
Hort Viu cultiva tota la varietat hortícola possible, a més de fer patates per guardar, i en alguns camps fan cereals pel consum humà, “per fer pa o per menjar com a gra”. Són del parer que com més variada és una alimentació, més sana és. A partir d'ara, a més, per donar una mica més de qualitat a les cistelles, “volem posar-hi plantes aromàtiques, culinàries i medicinals”.
Un dels elements que més han treballat aquests joves és el contacte directe amb els seus clients. Cada setmana els envien un correu electrònic, i també actualitzen el seu blog, des d'on expliquen les feines que han estat fent, els canvis de clima, què és el que planten, el que cullen, “perquè la gent tingui una mica de contacte amb els processos naturals”, i també hi anuncien les jornades de portes obertes a l'hort, que celebren un cop cada mes, i on poden reforçar aquest contacte tan directe.
Els dos joves han mantingut els preus des que van començar: la caixa petita (per unes dues persones), a 9€, i la caixa gran, per a fins a cinc persones, a 14€. “El fet que no hi hagi intermediaris, i el fet que no puguin triar fa que establim un tracte: no triar però tenir més quantitat”, diu en David, “i aquest mateix fet fa que ells mengin molta més verdura, i gastin menys en altres coses”, afegeix la Mima.
Us veieu així per sempre? Esperem que sí, som feliços.



Fotografia: Mia Coll
Entrevista: Sara Blázquez
  Escolta la música que agrada als nostres entrevistats
    Escolta la llista de reproducció de la Mima i en David a:
 
 
I si vols saber més sobre ells i el que fan:



martes, 29 de marzo de 2011

"El que més m'agrada de la meva feina és la llibertat"

 




Guillem Pove (Guillem Povedano), de 26 anys, ha estudiat l'ofici d'orfebre i argenter a Barcelona, però on realment n'ha après ha estat a casa, al taller que comparteix amb el seu pare, a Torelló. L'artesà va guanyar el darrer Premi Empremtes d'Osona, amb un penjoll que representava la ciutat de Vic, i que va ser valorat com un treball “tècnicament impecable”. Aquesta setmana ha presentat una peça a un altre concurs, aquesta vegada de Valls. A veure si hi ha sort! 

T'imaginaves fent d'argenter quan eres petit?
Ho vaig començar a veure quan era força petit, perquè quan tenia uns 10 anys ja anava de fires amb el meu pare, l'ajudava de vegades el cap de setmana amb el meu germà. Amb 12 o 13 anys ja ho vaig veure clar.


Pensaves que et podia agradar tant?
Al principi no. Quan vaig acabar l'educació secundària vaig anar a Barcelona a fer un mòdul per aprendre'n una mica, i després aquí, com que em vaig anar ficant amb les fires, ja vaig veure que se'n podia viure, i que era una cosa que m'agradava. Treballar per mi és una cosa que m'agrada, abans que anar a treballar per algú.


Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?
La llibertat. La llibertat que tens de treballar per tu mateix.


Fas tots els processos?
Si. Tot ho faig jo. Bé, amb el meu pare també.


També crees les teves pròpies peces?
Normalment treballem junts, però jo també faig algunes peces. Normalment ell es posa a llimar i jo faig més acabats, però quan vull fer coses meves, ho faig tot jo.


Tothom parla de crisi. Tens por?
De moment no gaire. S'ha notat una mica perquè la gent no compra tant, però si et mous una mica més, i treballes una mica més vas tirant. Nosaltres hem anat treballant i a les fires, com que són festes dels pobles, hi ha molta gent, i acaben comprant alguna cosa. 
 
Com saps el que agrada? Com t'inspires?
Jo faig el que m'agrada, i tot el que faig són formes molt naturals, no vaig a buscar res molt concret. No me la jugo gaire. Faig formes que tant li poden agradar a un noi com a una noia. M'agrada fer formes molt naturals, m'agrada fer formes abstractes que no tenen cap sentit.


Què té la plata que no tinguin altres materials?
Podríem treballar amb altres materials però la plata és un terme mig; no és com l'or que és molt car, i no és ni bronze ni coure. La plata és un metall preciós però no és dels cars, tot i que ara s'ha apujat molt. I a més es treballa molt bé. L'or segurament també es treballaria molt bé, però no és tan accessible. Nosaltres ho treballem tot amb plata, és un material que ens agrada força. 

Com és el procés de creació d'una peça?
De vegades dibuixem i de vegades no, i el primer que treballo és la cera, faig el model amb cera, que és més fàcil de treballar, i després fem la fundició, la llimem, serrem, polim o matisem, i després li fem un acabat que és un bany perquè no es posi negre.

En què estas treballant ara?
Estic fent aquesta peça per a un concurs que es fa a Valls. És la forma de la comarca, i dins la peça he intentat fer símbols de Valls: els castellers, les arcades de la plaça, i amb textures he fet les places i carrers però d'una manera abstracta. A Vic també vaig fer un penjoll que representava la ciutat, com un collage de textures. Però aquest me l'he treballat una mica més, potser.



    Escolta la música que li agrada al nostre entrevistat
    Escolta la llista de reproducció de Guillem Pove a:

I si vols saber més sobre ell i el que fa:


Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll