Guillem Pove (Guillem Povedano), de 26 anys, ha estudiat l'ofici d'orfebre i argenter a Barcelona, però on realment n'ha après ha estat a casa, al taller que comparteix amb el seu pare, a Torelló. L'artesà va guanyar el darrer Premi Empremtes d'Osona, amb un penjoll que representava la ciutat de Vic, i que va ser valorat com un treball “tècnicament impecable”. Aquesta setmana ha presentat una peça a un altre concurs, aquesta vegada de Valls. A veure si hi ha sort!
T'imaginaves fent d'argenter quan eres petit?
Ho vaig començar a veure quan era força petit, perquè quan tenia uns 10 anys ja anava de fires amb el meu pare, l'ajudava de vegades el cap de setmana amb el meu germà. Amb 12 o 13 anys ja ho vaig veure clar.
Pensaves que et podia agradar tant?
Al principi no. Quan vaig acabar l'educació secundària vaig anar a Barcelona a fer un mòdul per aprendre'n una mica, i després aquí, com que em vaig anar ficant amb les fires, ja vaig veure que se'n podia viure, i que era una cosa que m'agradava. Treballar per mi és una cosa que m'agrada, abans que anar a treballar per algú.
Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?
La llibertat. La llibertat que tens de treballar per tu mateix.
Fas tots els processos?
Si. Tot ho faig jo. Bé, amb el meu pare també.
També crees les teves pròpies peces?
Normalment treballem junts, però jo també faig algunes peces. Normalment ell es posa a llimar i jo faig més acabats, però quan vull fer coses meves, ho faig tot jo.
Tothom parla de crisi. Tens por?
De moment no gaire. S'ha notat una mica perquè la gent no compra tant, però si et mous una mica més, i treballes una mica més vas tirant. Nosaltres hem anat treballant i a les fires, com que són festes dels pobles, hi ha molta gent, i acaben comprant alguna cosa.
Com saps el que agrada? Com t'inspires?
Jo faig el que m'agrada, i tot el que faig són formes molt naturals, no vaig a buscar res molt concret. No me la jugo gaire. Faig formes que tant li poden agradar a un noi com a una noia. M'agrada fer formes molt naturals, m'agrada fer formes abstractes que no tenen cap sentit.
Què té la plata que no tinguin altres materials?
Podríem treballar amb altres materials però la plata és un terme mig; no és com l'or que és molt car, i no és ni bronze ni coure. La plata és un metall preciós però no és dels cars, tot i que ara s'ha apujat molt. I a més es treballa molt bé. L'or segurament també es treballaria molt bé, però no és tan accessible. Nosaltres ho treballem tot amb plata, és un material que ens agrada força.
Com és el procés de creació d'una peça?
Com és el procés de creació d'una peça?
De vegades dibuixem i de vegades no, i el primer que treballo és la cera, faig el model amb cera, que és més fàcil de treballar, i després fem la fundició, la llimem, serrem, polim o matisem, i després li fem un acabat que és un bany perquè no es posi negre.
En què estas treballant ara?
Estic fent aquesta peça per a un concurs que es fa a Valls. És la forma de la comarca, i dins la peça he intentat fer símbols de Valls: els castellers, les arcades de la plaça, i amb textures he fet les places i carrers però d'una manera abstracta. A Vic també vaig fer un penjoll que representava la ciutat, com un collage de textures. Però aquest me l'he treballat una mica més, potser.
Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll
Escolta la música que li agrada al nostre entrevistat
Escolta la llista de reproducció de Guillem Pove a:
I si vols saber més sobre ell i el que fa:
Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll
No hay comentarios:
Publicar un comentario