martes, 19 de abril de 2011

“Els joves d'ara som la generació més formada amb feines menys qualificades”


És l'orientadora laboral de l'Oficina Jove d'Osona. Ajuda joves d'entre setze i trenta-cinc anys a buscar feina o fer-se el seu propi projecte professional. “Els ajudo a fer el currículum, la carta de presentació, els dono eines perquè ells sols puguin resoldre els dubtes que tinguin.”, diu la Michela Silocchi, de només 24 anys.
Tot i que l'oficina està ubicada a Vic, la Michela atén joves de tota la comarca, “la majoria de joves que venen tenen poques eines per fer-ho sols, busquen feina, alguns provenen del fracàs escolar, altres volen canviar de feina”. I és que segons diu, la seva ocupació li permet tractar, sobre tot, amb dos perfils de joves “aquells que fa deu anys van deixar d'estudiar per anar-se'n a treballar, i ara amb la crisi s'han quedat sense feina; i joves molt formats que fan feines no qualificades.” Davant aquest problema, Silocchi no dubta a assegurar que “els joves d'ara som la generació més formada amb feines que no són per nosaltres”.
Potser és per això que molts joves es plantegen la idea de marxar a treballar a l'estranger. I qui millor per assessorar aquesta demanda que la Michela, que ho ha viscut en primera persona. Ella va néixer a Itàlia, a un poblet prop de Parma, on hi va estudiar Educació Social i Cultural a la Universitat de Bologna. “M'agrada viatjar, i tenia molt clar que volia fer un Erasmus”. El més curiós de tot és que el que no tenia clar era el seu destí, “ho vaig decidir llançant una moneda a l'aire”, i la moneda va dir Vic.

“Jo recomano marxar a l'estranger, és una experiència molt enriquidora, és un canvi de tot: de quotidianitat, de ritme, de gent, adquireixes seguretat...”. Aquests són els avantatges a nivell personal, però per altra banda “està marxant gent amb molt coco”, diu la Michela. Viatjar, segons ella, entra dins el procés de formació, “els joves ens hem de formar tant professionalment, com personalment”.
La Michela Silocchi volia marxar un any, però ja en fa cinc que és a Vic. “Vaig decidir quedar-me a viure aquí i continuar els estudis a distància”. Tant li ha agradat aquest canvi , que va acabar els seus estudis amb una tesi sobre l'educació de Catalunya abans i després del franquisme. “Em va agradar molt perquè he entès el que hi ha darrera la història de Catalunya, m'ha permès entendre les dinàmiques que hi ha aquí, i compartir-les”.

No és gaire difícil copsar que el que més satisfà la Michela de la seva feina és poder ajudar la gent, “els joves som el col·lectiu amb més dificultats”, diu, “jo vaig viure aquestes dificultats com a estrangera, i m'hagués agradat que algú m'ajudés”. Ella està contenta quan veu els joves contents. I no és gaire difícil la creació de complicitat amb la Michela, “el procés no és gens burocràtic, és de tu a tu, de jove a jove”. Però no oblidem que l'atur juvenil és d'un 40% a Catalunya. Una recomanació? “Formar-se com a professionals, com a persones, amb allò que els agrada, crear-se un projecte professional. La vida dóna moltes voltes, però hem de tenir clar cap a on volem anar, i no perdre ànims i autoestima. El més important és entendre que no és un problema individual, sinó que és un problema social.”
“Que com em veig d'aquí uns anys? Em veig aquí, animada a seguir amb aquesta feina, o en l'àmbit dels joves i del treball, amb moltes idees i inquietuds”.

  Escolta la música que agrada  a la nostra entrevistada
    Escolta la llista de reproducció de la Michela a:


I si vols saber més sobre el que fa:

Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll

martes, 5 de abril de 2011

“El mateix dia que collim la verdura, l'entreguem”

 
En David (29) era pintor, i la Mima (25) estudiava infermeria. Si hi havia alguna cosa que els unia és que no coneixien gaire res del món hortícola. Tot i així, van començar a fer-se els seus propis aliments, com una activitat més aviat lúdica. Veient que la gent els demanava productes, van decidir dedicar-s'hi. “Han estat les ganes les que ens han ensenyat a anar fent i a anar agafant experiència, així com anar fent errors i corregint-los”. Després de fer algun curs i consultar molts llibres, van començar a vendre caixes de verdura ecològica. Actualment fan cap a seixanta caixes cada setmana, “ha estat un creixement completament orgànic”.  
Ara fa uns tres anys que en David i la Mima venen caixes de verdura ecològica, de temporada, de les verdures que ells mateixos cultiven a Manlleu, a Hort Viu. “Es tracta d'oferir aliments de proximitat i sans, que no contenen cap mena de pesticida, ni cap producte químic ni tòxic”. Les caixes de verdura d'Hort Viu són sempre variades, porten el producte de temporada, “a l'estiu són molt exuberants i vistoses, i a l'hivern és una mica més monòton, però sempre hi ha alguna cosa per guardar”. En David es dedica més a l'hort, i la Mima a la gestió i al contacte amb els clients, ja que Hort Viu fa venta directa, tant venen les caixes des de l'hort, com des dels punts de recollida que tenen a Vic i Manlleu. “El mateix dia que ho entreguem, el mateix dia ho collim”.
“Jo crec que no és tan important que sigui ecològic, que és molt important, com el fet que sigui local, que el menjar no es desplaci horitzontalment”, diu en David, “és un moviment absurd, i una despesa energètica molt gran”. La Mima hi està d'acord. “La gent té la sensació que per viure en un àmbit rural ja mengen de proximitat, però si ens fixem en tots els camps que hi ha a Osona, tots són per cultius de cereals per fer pinsos que després alimenten uns animals que estan subvencionats, perquè sinó seria completament insostenible. I com que no sabem què fer amb els residus, contaminem les aigües, és una cosa absurda”. La jove parella aposta per un model on es dediquin més camps a fer horta, “que és energia primària, que directament se la mengen les persones, i que el cost energètic és menys”, un model més sostenible.
Hort Viu cultiva tota la varietat hortícola possible, a més de fer patates per guardar, i en alguns camps fan cereals pel consum humà, “per fer pa o per menjar com a gra”. Són del parer que com més variada és una alimentació, més sana és. A partir d'ara, a més, per donar una mica més de qualitat a les cistelles, “volem posar-hi plantes aromàtiques, culinàries i medicinals”.
Un dels elements que més han treballat aquests joves és el contacte directe amb els seus clients. Cada setmana els envien un correu electrònic, i també actualitzen el seu blog, des d'on expliquen les feines que han estat fent, els canvis de clima, què és el que planten, el que cullen, “perquè la gent tingui una mica de contacte amb els processos naturals”, i també hi anuncien les jornades de portes obertes a l'hort, que celebren un cop cada mes, i on poden reforçar aquest contacte tan directe.
Els dos joves han mantingut els preus des que van començar: la caixa petita (per unes dues persones), a 9€, i la caixa gran, per a fins a cinc persones, a 14€. “El fet que no hi hagi intermediaris, i el fet que no puguin triar fa que establim un tracte: no triar però tenir més quantitat”, diu en David, “i aquest mateix fet fa que ells mengin molta més verdura, i gastin menys en altres coses”, afegeix la Mima.
Us veieu així per sempre? Esperem que sí, som feliços.



Fotografia: Mia Coll
Entrevista: Sara Blázquez
  Escolta la música que agrada als nostres entrevistats
    Escolta la llista de reproducció de la Mima i en David a:
 
 
I si vols saber més sobre ells i el que fan: