Informals: "Buscant la perfecció, encara ets més infeliç"

Són iguals però diferents, els canvia el pentinat, però la resta és el mateix. A cadascuna li falta un sentit, però no se n'adonen. Així són les nines de la Núria Vall Saborit, de 33 anys, una col·lecció de sis quadres pintats sobre fusta de cirerer, que fins el 29 de maig estan exposades al Casino de Vic. Nununina, així es diu la mostra.

“El que vull transmetre és l'acceptació d'un mateix, amb les seves limitacions”, diu Vall. Però les seves creacions són també una crítica a la societat, “no es pot ser perfecte. Buscant la perfecció encara ets més infeliç. Tu decideixes si t'acceptes tal com ets i ets feliç, o busques ser com no ets, i ets infeliç”. Ella, sens dubte, ha triat la primera opció. “He trobat una cosa que m'identifica, que em fa sentir bé”.

Li encanta l'art japonès, pinta sobre fulloles de cirerer amb oli, “volia donar importància al suport, m'agrada que la pintura quedi transparent”. A més, té la mania de pintar només amb colors primaris, “i si en necessito d'altres, els creo”. Les seves creacions són molt senzilles, però molt delicades. L'expressió de les nines no et deixa indiferent, com nines de porcellana.

La idea va néixer quan, fa un any, la Núria sempre es pintava a ella mateixa, però sempre trista. Ella no se n'adonava, però les seves pintures li van fer veure que estava desanimada. “És curiós perquè aquest bloqueig m'ha ajudat a obrir-me”. Les nines, en el fons, són ella mateixa.

Nununina és el projecte final d'Arts Aplicades al Mur, que la Núria està estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis de Vic. Però el projecte no s'acaba aquí. Inconscientment, sempre hi ha barrejat roba a les seves creacions, “no m'agrada el món de la moda de passarel·les, ni tan sols em compro roba de temporada, però m'agrada”, i aquest no és una excepció. Amb només quinze anys va aprendre a fer banyadors, i ara ja en té una col·lecció esperant per ser estampats amb les sis nines. Núria Vall ha creat com una marca personal.

“Abans tenia por d'equivocar-me, però ara tinc ganes de moure l'obra, d'ensenyar-les”. La Núria Vall ha descobert que la satisfà fer aflorar sensacions en els altres amb les seves nines, i això la motiva, “molta gent m'ha dit que li ha agradat. Jo no m'havia plantejat ensenyar les coses que pintava, però ara m'he motivat”. Repte superat.

Viu envoltada d'art. La Núria treballa a la Galeria d'Art El Carme, de Vic, “això m'ha aportat passió per l'art. Sóc fanàtica. He anat a Londres només a veure museus”. Vall és conscient que cada vegada aprecia més l'art, i es va obrint a altres disciplines artístiques. Li encanta. “M'agradaria poder pintar i viure d'això”, diu, però no renega del que ara té, “m'agradaria combinar les dues coses”.