"El que més m'agrada de la meva feina és la llibertat"

 

Guillem Pove (Guillem Povedano), de 26 anys, ha estudiat l'ofici d'orfebre i argenter a Barcelona, però on realment n'ha après ha estat a casa, al taller que comparteix amb el seu pare, a Torelló. L'artesà va guanyar el darrer Premi Empremtes d'Osona, amb un penjoll que representava la ciutat de Vic, i que va ser valorat com un treball “tècnicament impecable”. Aquesta setmana ha presentat una peça a un altre concurs, aquesta vegada de Valls. A veure si hi ha sort! 

T'imaginaves fent d'argenter quan eres petit?

Ho vaig començar a veure quan era força petit, perquè quan tenia uns 10 anys ja anava de fires amb el meu pare, l'ajudava de vegades el cap de setmana amb el meu germà. Amb 12 o 13 anys ja ho vaig veure clar.

Pensaves que et podia agradar tant?

Al principi no. Quan vaig acabar l'educació secundària vaig anar a Barcelona a fer un mòdul per aprendre'n una mica, i després aquí, com que em vaig anar ficant amb les fires, ja vaig veure que se'n podia viure, i que era una cosa que m'agradava. Treballar per mi és una cosa que m'agrada, abans que anar a treballar per algú.

Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?

La llibertat. La llibertat que tens de treballar per tu mateix.

Fas tots els processos?

Si. Tot ho faig jo. Bé, amb el meu pare també.

També crees les teves pròpies peces?

Normalment treballem junts, però jo també faig algunes peces. Normalment ell es posa a llimar i jo faig més acabats, però quan vull fer coses meves, ho faig tot jo.

Tothom parla de crisi. Tens por?

De moment no gaire. S'ha notat una mica perquè la gent no compra tant, però si et mous una mica més, i treballes una mica més vas tirant. Nosaltres hem anat treballant i a les fires, com que són festes dels pobles, hi ha molta gent, i acaben comprant alguna cosa. 
 

Com saps el que agrada? Com t'inspires?

Jo faig el que m'agrada, i tot el que faig són formes molt naturals, no vaig a buscar res molt concret. No me la jugo gaire. Faig formes que tant li poden agradar a un noi com a una noia. M'agrada fer formes molt naturals, m'agrada fer formes abstractes que no tenen cap sentit.

Què té la plata que no tinguin altres materials?

Podríem treballar amb altres materials però la plata és un terme mig; no és com l'or que és molt car, i no és ni bronze ni coure. La plata és un metall preciós però no és dels cars, tot i que ara s'ha apujat molt. I a més es treballa molt bé. L'or segurament també es treballaria molt bé, però no és tan accessible. Nosaltres ho treballem tot amb plata, és un material que ens agrada força. 

Com és el procés de creació d'una peça?

De vegades dibuixem i de vegades no, i el primer que treballo és la cera, faig el model amb cera, que és més fàcil de treballar, i després fem la fundició, la llimem, serrem, polim o matisem, i després li fem un acabat que és un bany perquè no es posi negre.

En què estas treballant ara?

Estic fent aquesta peça per a un concurs que es fa a Valls. És la forma de la comarca, i dins la peça he intentat fer símbols de Valls: els castellers, les arcades de la plaça, i amb textures he fet les places i carrers però d'una manera abstracta. A Vic també vaig fer un penjoll que representava la ciutat, com un collage de textures. Però aquest me l'he treballat una mica més, potser.

                

    Escolta la música que li agrada al nostre entrevistat

    Escolta la llista de reproducció de Guillem Pove a:

I si vols saber més sobre ell i el que fa:

http://guillempove.com/

Entrevista: Sara Blázquez
Fotografia: Mia Coll

“Tinc moltes ganes d’anar a pintar a Nova York, aquest estiu ho faré”

Entrevista a MORTA55, pintor de graffiti

Està a punt de fer vint-i-cinc anys però ja en fa deu que pinta els carrers. La majoria de gent el coneix per Morta, més que pel seu nom, encara que als seus graffitis gairebé sempre treballa les lletres RASH. Ens trobem al carrer Torelló, on està acabant un mur que va començar a pintar amb uns amics, la majoria de fora. Assegura que és tot un món, això del graffiti, ja ho pot ben dir: fins i tot el to de trucada del seu mòbil és el so d’un esprai.

Per què Morta?

Va haver una època, quan estava a l’escola, que quan dibuixava la taula, no sé perquè, pintava Mortadelos, i un dia escrivint el nom em vaig quedar a mitges. Es va posar de moda el graffiti i vaig començar a signar amb aquest nom. I així es va quedar.

Què és el que més t’agrada del món del graffiti?

Que et vas superant, i sempre busques trobar coses noves. Sempre hi ha un dia que fracasses, i el dia següent intentes anar a més, amb idees noves... És una manera de superar-te a tu mateix.

Però per tu és un hobby.

Hi ha gent que viu d’això, però és molt cardat, sobre tot aquí a Vic. La gent veu que pintes el carrer, i es pensa que li aniràs a pintar a casa de gratis, que pagant-te la pintura ja n’hi ha prou. Però una cosa és pintar perquè vols i una altra és anar a pintar un restaurant, o un negoci.

Falten llocs per poder anar a pintar?

No. El graffiti va néixer com un moviment il·legal, es van començar pintant els vagons de tren de Nova York. És una part més del joc, igual que les signatures que es fan pel carrer. Per poder fer això has de començar fent signatures.

T’agradaria que hi hagués més llibertat?

Sí, però aquí a Vic ho tenim bastant bé. L’ajuntament se’ns porta molt bé. Ens han donat alguns murs, i l’alcalde ens va dir que li presentéssim idees. S’ha notat el canvi, abans amb en Jacint i amb en Solà era molt cardat.

Com n’has après?

Vas creixent i vas coneixent gent nova, i aprens d’ells. Sempre t’acabes fent amb algú que en sap més. Jo, per exemple, he crescut amb els Narkograficks, i el fet d’anar amb gent que en sap més que tu, fa que hi vagis més motivat. Això és el que et fa créixer.

Pensaves que et pogués atrapar tant?

No, però ara estic atrapadíssim! A la feina, si tinc un paper per anar guixant, sempre vaig fent firmes. Ja és un vici, a la mínima que pots, fas alguna cosa.

De què treballes?

En una empresa de disseny gràfic, però no és una feina creativa, fem rètols de botiga i quatre coses d’aquestes. La part creativa que no tinc allà, l’exploto aquí.

Què vols transmetre?

És per dir “aquí estic jo, existeixo”. És deixar el meu nom a tants llocs com pugui, i si ho puc fer amb més estil, millor.

Un dia vas decidir viatjar i pintar en altres països. Què n’esperes?

Conèixer gent nova. M’agrada molt. El meu pare sempre ha viatjat molt, i és com un vici que m'ha enganxat ell. Sempre que tinc un moment, m’escapo.

I quines diferències has descobert viatjant?

Cada país ha creat el seu estil, i amb Internet ja s’ha fet tot molt més homogeni. Ha fet que tot s’unifiqui molt, els estils s’han barrejat, però fa deu o quinze anys cada zona tenia el seu estil marcat. Podies saber quin estil era el de Barcelona, quin el de Madrid, el de França... És tot un mundillo, que si t’hi fiques dins és ben parit, és una forma de vida.

Què estàs pintant ara als carrers?

Això és un mur més, però normalment quedem per fer una peça cada setmana. Busquem una paret i ens dividim l’espai. Vam tenir una època que intentàvem unificar-ho tot, fent una composició maca, però ara m’agrada més el graffiti més de peça. Cadascú té el seu espai, fem un fons una mica comú, ens posem d’acord amb colors, però cadascú deixa anar el seu estil tenint el seu espai.

On t’agradaria pintar?
 Tinc moltes ganes d’anar a pintar a Nova York i a Los Angeles. Per sort, aquest estiu ho faré. En tinc moltes ganes, és la Meca! Hi vaig amb un col·lega de Vic i un altre de Portugal. 

    Escolta la llista de reproducció de Morta55 a: 

 http://55morta.blogspot.com/

http://www.flickr.com/photos/47011531@N05/

Entrevista: Sara Blázquez

Fotografia: Mia Coll